Paràmetres antropomètrics IMC vs. ICC

 

Podem definir l’obesitat com l’estat físic d’una persona quan aquesta sobrepassa una proporció específica de greix corporal. Aquesta proporció pot ser mesurada mitjançant diferents mètodes, anomenats paràmetres antropomètrics: IMC (Index de Massa Corporal o Index Quetelet), el perímetre de cintura i l’ICC (Index de Cadera i Cintura)

Atès que els primers estudis es van realitzar sobre poblacions caucasianes, existeix la incertesa sobre l’aplicabilitat dels paràmetres antropomètrics en individus de diferents ètnies. Aquesta i altres qüestions s’aborden a un estudi realitzat per Huxley et.al. [4].

Els paràmetres antropomètrics tenen l’objectiu d’avaluar l’excés de pes corporal. L’índex de massa corporal (IMC) ha estat el paràmetre més utilitzat. No obstant, el perímetre de cintura i l’índex cintura-cadera (ICC) avaluen l’obesitat central i, per tant, el grau d’adipositat visceral, relacionada amb co-morbiditats associades a l’obesitat [4].

Els valors d’IMC per l’avaluació de l’obesitat són molt específics –podem classificar els pacients segons graus d’obesitat-però de baixa sensibilitat , ja que no diferencia entre tipus d’adipositat. En canvi, el perímetre de cintura i l’ICC reflexen l’adipositat abdominal i són rellevants en la determinació de risc càrdio-vascular [32].

  

 1. L’índex de Massa Corporal (IMC)

 

L’IMC és una mesura que associa el pes i la talla d’un pacient segons la següent equació: IMC = Pes / Talla^2, on el pes s'expressa en kg i la talla en metres.

Aquest índex és un indicador de l’estat nutricional tradicionalment emprat en adults d’ètnia caucàsica [4]. Segons l’alçada de l’individu, es relacionen uns rangs d’IMC que es corresponen amb un estat nutricional normal (Taula 4). Valors superiors indiquen diferents graus d’obesitat i risc a desenvolupar determinades malalties, tals com mort prematura, malalties càrdio-vasculars, hipertensió arterial, osteoartritis, diabetis i alguns tipus de càncer, com el colorectal i de pit [2,4]. En un estudi del Prospective Studies Collaboration basat en més de 66.000 morts, es va estimar que la màxima longevitat corresponia a un BMI de 22,5 a 25,0 kg/m2, mentre que l’obesitat mòrbida amb un BMI superior a 40 kg/m2 mostrava una reducció de 3 a 10 anys de vida, valors similars al càlcul de longevitat dels fumadors [4].

El valor calculat d’IMC varia amb l’edat, el sexe, la proporció de teixits muscular i adipós, de manera que existeix el risc de sobreestimar l’adipositat en uns casos i infravalorar-ho en d’altres [2].

 

 

2. L’índex Cintura-Cadera (ICC)

 

El perímetre de cintura i l’índex Cintura-Cadera (ICC) són mesures antropomètriques que indiquen la proporció de greix periarterial i periarteriolar i, per tant, el grau de risc a desenvolupar malalties càrdio-vasculars.

El càlcul de l'índex ICC es realitza mesurant el perímetre de la cintura a l'alçada de l´ultima costella flotant i el perímetre de la cadera a nivell dels glutis:

ICC = Perímetre de cintura (cm) / Perímetre de maluc (cm)

Existeixen altres mètodes, com el pinçament de plecs de la pell en determinades zones anatòmiques amb una pinça de Caliper; aquest mètode és molt subjectiu, ja que depèn de la força amb què s’apreta la pinça i de la flacidesa del teixit.

L'OMS estableix uns nivells normals d’ICC per sobre dels quals augmenta el risc d'aparició de malalties càrdio-vasculars, degut a l'augment de greix abdomino-visceral (Taula 5).

 

 

Valors inferiors d'ICC respecte el rang de normalitat indiquen síndrome ginoide o “forma de pera”, mentre que els valors superiors indiquen síndrome androide o “forma de poma”.

 

 

Bibliografia

 

[2] Descripció de l'IMC per l'OMS

http://www.euro.who.int/en/what-we-do/health-topics/disease-prevention/nutrition/a-healthy-lifestyle/body-mass-index-bmi.htm

[4] Huxley, R.; Mendis, S.; Zheleznyakov, E.; Reddy, S.; Chan, J. “Body Mass Index, Waist Circumference and Waist:Hip Ratio as Predictors of Cardiovascular Risk –A Review of the Literature”. Eur J Clin Nutr. 2010; 64(1):16-22.

[32] Imatge de la la distribució androide / ginoide del teixit adipós subcutani.

Novotny, R.et.al. “Hispanic and Asian Pubertal Girls Have Higher Android/Gynoid Fat Ratio Than Whites”. Obesity. 2007;15:1565-1570.

http://www.nature.com/oby/journal/v15/n6/full/oby2007185a.html