La Cèl.lula: Cronologia
1600 Teoria de la generació espontània: els cucs i altres organismes considerats "simples" es generen espontàniament.
1665 Robert Hooke: Va construir un microscopi i va observar que els teixits vegetals estaven formats per petites cavitats, les quals va anomenar cèl.lules (cel.les).
1668 Francesc Redi no estava d´acord amb la generació espontània i va concloure que l´aparició de cucs en la carn en descomposició era deguda al transport de larves en les potes de les mosques.
1676 Antoni van Leeuwenhoek va construir microscopis de major augment, descobrint així l´existència dels microorganismes.
1831 Robert Brown va observar que el nucli era a totes les cèl.lules vegetals.
1838 Matthias Scheleiden va afirmar que els vegetals són agregats d´éssers individuals, que són les cèl.lules. Theodor Schwann va postular que la cèl.lula era un principi de construcció d´organimes més complexes.
1855 Robert Remarck i Rudolph Virchow van afirmar que tota cèl.lula prové d´una altra cèl.lula.
1864 Louis Pasteur va demostrar la impossibilitat de la generació espontània.
1865 Gregor Mendel va establir dos princips genètics: la primera llei o principi de segregació, i la segona llei o principi de distribució indepenent.
1869 Friedrich Miescher va aïllar ADN, i el va anomenar NUCLEINA.
1885 Albrecht Kossel va descobrir que a l´ADN hi havia un sucre, a més de les bases nitrogenades.
1898 J.Abel va aïllar la primera hormona, que anomenà epinefrina; posteriorment, aquesta va rebre el nom d´adrenalina.
1900 Karl Landsteiner va demostrar que la sang humana podia ser classificada segons la seva capactitat d´aglutinar-se: van ser descoberts els grups sanguinis. Però el factor Rh sanguini no va ser descobert fins 1939!
1902 Erich Tschermak von Seysenegg i Hugo de Vries, entre altres científics, van redescobrir el treball de Mendel.
1909 Thomas Morgan va fundar el laboratori més important de genètica i va treballar amb la mosca de la fruita Drosophila melanogaster.
1911 Sturtevant va començar a construir mapes cromosòmics per comparació del percentatge de combinació amb la distància física entre els loci dels gens.
1914 Robert Feulgen va descobrir que el DNA podia tenyir-se amb fucsina, podent així mostrar que l´ADN es troba present en totes les cèl.lules i que es troba als cromosomes.
1920 Phoebus Levene va identificar la ribosa com el sucre dels àcids nucleics i va demostrar que l´ADN és format per desoxirribosa, un grup fosfat i quatre bases nitrogenades.
1930 La genètica de les poblacions: les poblacions es troben caracteritzades pel conjunt de gens, podent estudiar l´evolució a partir dels canvis de les freqüencies d´aquests gens en l´espai i en el temps.
1935 Albert Szent-Gyorgyi, Carl Martius, Franz Knoop i Sir Hans Adolf Krebs van dilucidar la seqüència de la via oxidativa: el cicle de Krebs o de l´àcid cítric.
1940 George Beadle i Edward Tatum van formular l´afirmació: "un gen especifica un únic enzim".
1944 Erwin Chargaff va separar molècules d´àcids nucleics en les seves bases constituients mitjançant la cromatografia de paper, podent així observar que les bases nitrogenades no sempre apareixien en la mateixa proporció; per tant, les diferents composicions de bases podien constituir un llenguatge d´instruccions que controlen l´activitat cel.lular.
1947 Fritz Lipmann va aïllar el coenzim A, que es troba en una vitamina B. Bernard Houssay va descobrir el paper de les hormones hipofisiàries en la regulació dels nivells de glucosa en sang.
1948 Eugene Kennedy i Albert Lehninger van demostrar que als mitocondris tenen lloc la fosforilació oxidativa, el cicle de Krebs i l´oxidació dels àcids grassos.
1953 Model de Watson i Crick de l´ADN com una doble hèlix
1954 George Gamow va deduir que, si existeixen vint aminoàcids i disposem de quatre bases nitrogenades, calen combinacions de tres d´aquests per generar 4x4x4=64 possibilitats (els codons).
1960 Earl Sutherland va descobrir l´estructura del AMP cíclic, substància que controla la manera en què les hormones penetren a les cèl.lules. François Jacob i Jacques Monod van descobrir l´ARN missatger com a l´intermediari entre els gens i les proteïnes.
1961 Severo Ochoa va sintetitzar poli-U. Hard Gobind Khorana va sintetizar poli-AG, poli-UC, poli-AC i poli-UG.
1962 François Jacob i Jacques Monod van proposar el model de l´operó: els grups de gens que codifiquen proteïnes funcionalment relacionades s´agrupen en unitats anomenades operons. Linus Pauling va introduir el concepte de rellotge molecular: la variació neutra de les proteïnes és una mesura del pas del temps.
1965 Robert Merrifield va sintetitzar insulina.
1970 Martin Termin i David Baltimore van descobrir la transcriptasa inversa. Carl Ferdinand Cori i Gerty Theresa Radnitz van delucidar el mecanisme enzimàtic de la transformació del glucogen en glucosa. Tecnologia de l´ADN recombinant.
1973 Lynn Margulis va proposar la teoria endosimbiòtica: alguns orgànuls, tals com els cloroplasts o els mitocondris, podien ser originàriament protistes que es van introduir en cèl.lules eucariotes, produint microorganismes més complexes i amb un paper clau en l´evolució.
Enginyeria genètica: Stanley Cohen va aïllar el plàsmid pSC101 de l´Escherichia coli, que conté el gen de resistència a la tetracicilina, i va ser introduit en un altre organisme.
1977 Seqüenciació de l´ADN: Allan Maxam i Walter Gilbert van proposar un mètode químic per seqüenciar fragments curts d´ADN.
1980 L´òxid nítric (NO) és el Factor Relaxant Derivat de l´Endoteli (FRDE), substància sintetizada per l´endoteli per produir vasodilatació.
1981 Transferència de gens: organismes transgenics. Jon Gordon i Frank Ruddle van emprar la microinjecció per introduir gens extranys.
1982 Thomas Cech i Sidney Altman van descobrir l´ARN autocatalític.
1986 Reacció en cadena de la polimerasa (PCR): Kary Mullis va desenvolupar aquest mètode, el qual permet obtenir milions de còpies d´ADN a partir d´una petita mostra.
1987 Projecte Genoma Humà.
1997 La clonació: Dolly va ser el primer mamífer clonat a partir d´un adult.
2000 Primer esborrany del Genoma Humà.