Tècniques immunològiques
1. Introducció
1.1. Conceptes Generals
Les tècniques immunològiques es fonamenten en la interacció entre un antigen i un anticòs (Ag-Ac).
Anomenem antigen (Ag) a tota substància exògena capaç d'induir una resposta immunitària, és a dir, la generació d'anticossos específics o l'actuació de cèl.lules determinades. Sobre la superfície de l'antigen existeixen estructures que interaccionen amb l'anticòs i amb determinades cèl.lules del sistema immunitari.
Els anticossos (Ac) són glucoproteïnes d'elevat pes molecular sintetitzades pels linfocits B, degut a una resposta estimulada per la presència d'un antigen. Existeixen 5 tipus d'immunoglobulines: IgG, IgA, IgM, IgD i IgE.
1.2. La interacció Antigen-Anticòs
La interacció Ag-Ac és molt específica. Quan un Ac interacciona amb l'Ag contra el qual està dirigit, es forma un immunocomplex Ag-Ac per forces de Van der Waals i interaccions electrostàtiques; degut a la relativa feblesa d'aquesta interacció, la formació del complex és reversible.
2. Els mètodes serològics
Són mètodes analítics basats en la interacció específica entre un antigen i l'anticòs corresponent. S'anomenen mètodes serològics degut a què aquests mètodes s'apliquen en bioquímica clínica a mostres de sèrum.
Les característiques d'aquests mètodes es descriuen a continuació:
-Elevada especificitat, degut a la interacció específica entre un antigen i l'anticòs corresponent.
-Sensibilitat elevada: es poden detectar quantitats molt baixes.
-Els mètodes qualitatius s'apliquen quan només cal conèixer si existeix o no un antigen o un anticòs a la mostra, sense importar la seva concentració.
-Els mètodes quantitatius s'empren per determinar exactament la concentració d'antigen o anticòs.
-Els mètodes semi-quantitatius s'utilitzen per determinar, aproximadament, la quantitat d'antigen o anticòs present a la mostra.
2.1. Mètodes basats en reaccions de precipitació
Són mètodes serològics que detecten la interacció antigen-anticòs mitjançant la formació d'un precipitat visible i reversible. Aquests mètodes es caracteritzen per ser poc sensibles, ja que es requereixen elevades concentracions per formar els precipitats visibles.
Donada una dissolució amb excés d'anticòs, a mesura que afegim antigen, la representació del % Precipitació (Eix Y) vs. Concentració d'Antigen (Eix X) presenta una corba amb 3 zones diferenciades:
-Pro-zona: Es formen interaccions Ag-Ac, però és soluble degut a què existeix un excés d'anticossos.
-Zona d’equivalència: Zona de màxima precipitació, degut a què la majoria de molècules (Ag i Ac) estan interaccionant, formant una xarxa tridimensional o precipitat.
-Post-zona: L'excés d'antigen solubilitza el precipitat, ja que cada molècula d'anticòs està saturada d'antigens, destruint així la xarxa tridimensional que conforma el precipitat.
Els factors que afecten la precipitació són: l'especificitat i afinitat de l'anticòs per l'antigen en estudi, el pH del medi, la força iònica del medi, la temperatura d'incubació i el pes molecular del complex.
Els mètodes basats en reaccions de precipitació empren la zona d'equivalència, en què els precipitats s'observen macroscòpicament. Aquesta precipitació pot tenir lloc en un medi líquid o sòlid:
2.1.1. Precipitació en medi líquid:
-Aglutinació en tub. Exemple: serodiagnòstic febril.
-Aglutinació en placa. Exemple: test de screening Rosa de Bengala.
2.1.2. Precipitació en medi sòlid: Els antigens o anticossos difonen en un medi sòlid (gel d'agarosa), formant un gradient de concentració; la zona d'equivalència és observable mitjançant l'aparició d'una línia de precipitat.
-Immunodifusió radial o Mancini.
-Immunodifusió doble o Ouchterlony.
2.2. Immunoanàlisi amb marcadors
Són mètodes serològics que detecten la interacció antigen-anticòs mitjançant la formació d'un complex Antigen-Conjugat, on el conjugat és format per un anticòs unit covalentment a un enzim; en el cas dels mètodes colorimètrics o espectrofotomètrics, l'addició del substrat dóna lloc a un producte cromòfor, detectable colorimètrica o espectrofotomètricament.
Existeixen diferents mètodes basats en detecció colorimètrica, espectrofotomètrica o fluorimètrica, entre els quals cal destacar:
-Tècniques colorimètriques/espectrofotomètriques: utilitzen un cromòfor.
-Immunodoting
-Immunofluorescència: tècnica que utilitza un fluorocrom
-RIA: tècnica que utilitza un isòtop radioactiu
