Estrenyiment: Generalitats

 

 

1. Estrenyiment: definició i generalitats

 

Anomenem estrenyiment a una síndrome caracteritzada per símptomes intestinals, tals com la deposició poc freqüent i dificultosa, femta dura i sensació d'evaquació incompleta [1,2]. Pot aparèixer en forma d'episodis aïllats o com a conseqüència d'altres situacions patològiques [1]. Esdevé un problema de major importància quan s'estableix de manera crònica, en absència de causes anatòmiques o fisiològiques aparents [2]. La majoria dels pacients que pateixen dolor abdominal presenten una salud feble i una disminució de la qualitat de vida, a més d'altres símptomes somàtics [1].

L'estrenyiment és una de les consultes mèdiques de major incidència i els fàrmacs per controlar-ho són els de major consum [1]. S'estima que afecta el 17.1% de la població europea [2].

A continuació es mostren els criteris Roma III pel diagnòstic de l'estrenyiment funcional:

-Es sumen dos o més de les següents característiques, en almenys el 25% de les defecacions: esforç en la deposició; femta dura o grumosa; sensació d'evaquació incompleta; sensació d'obstrucció o bloqueig anorectal; assistència amb maniobres manuals per facilitar l'expulsió; freqüència menor que tres deposicions setmanals.

-La defecació només és possible amb la ingesta de laxants.

-Criteris insuficients pel diagnòstic de la síndrome de colon irritable.

 

2. Factors de risc de l'estrenyiment

 

Segons alguns estudis epidemiològics, les poblacions caucàsiques pateixen menys estrenyiment; addicionalment, les femelles tendeixen a mostrar més episodis que els mascles, tot i que consumeixen més laxants i prenen mesures per controlar millor la freqüència deposicional [1,2].

L'estrenyiment incideix amb major freqüència en individus d'estatus sòcio-economic baix i amb educació familiar deficient, ja que mostren poca tendència a l'activitat física, poden patir depressió i estrés emocional [1], i poden no tenir coneixements sobre com alimentar-se de manera equilibrada. Alguns medicaments també poden alterar el trànsit intestinal (veure taula 1) [1].

Existeixen diferents possibles causes de l'estrenyiment funcional. Els hàbits nutricionals incorrectes i el sedentarisme són la principal causa. L'exercici físic activa la motilitat intestinal, prevenint així l'estrenyiment; per aquesta raó, els pacients hospitalitzats poden presentar dificultat deposicional; respecte a l'alimentació, la quantitat de fibra alimentària i la hidratació tenen un paper molt important en la prevenció de l'estrenyiment. Per aconseguir un hàbit deposicional regular, sovint s'utilitzen laxants osmòtics com el polietilenglicol i la lactulosa durant un període de temps determinat [2]. Altres causes, menys freqüents, són les disfuncions motores conseqüents a miopaties colòniques o neuropaties [1,2].