Malalties del Sistema Nerviós Central

 

 

El sistema nerviós central (SNC) presenta dues parts: l'ENCÈFAL, format pel cervell, el cerebel i el tronc encefàlic -en el que es distingeix el mesencèfal, la protuberància i el bulb raquidi-, i la MEDUL.LA ESPINAL. El SNC es troba envoltat de tres capes, anomenades MENINGES -piamare, aracnides i duramare-, que se separa del SNC per un líquid anomenat LIQUID ENCELORAQUIDI, que circula per l'espai subaracnoide.

El sistema nerviós perifèric (SNP) és format pels nervis perifèrics o raquidis, que tenen una fibra sensitiva (capta informació) i una de motora (porta la resposta).

El sistema nerviós autònom (SNA) o vegetatiu regula les funcions orgàniques; és format pel SIMPATIC i pel PARASIMPATIC, que són antagònics.

 

1. Convulsions

 

Descàrrega peroxística (atacs temporals) de les neurones cerebrals que ocasiona alteracions de la funció de la neurona i del comportament de la persona. El tipus de convulsió depen de la localització de la descàrrega, la irradiació d'aquesta i de la seva velocitat. 

L'epilèpsia és una malaltia convulsiva. Per parlar d'epilèpsia han d'existir més de dues convulsions no desencadenades per factors específics ni en el mateix moment ni en el mateix dia. Els videojocs poden provocar crisis epilèptiques perquè envien estímuls lluminosos intermitents. Altres factors que poden provocar aquestes crisis són l'estrés, el cansament, etc.

Tipus de convulsions:

1.1.  Convulsions parcials

Existeix una zona concreta de comença a "disparar-se". Es distingeixen tres tipus:

1.1.1. Simples: es caracteritzen en què no hi ha pèrdua de coneixement. Si s'afecta la zona occipital, el pacient veu coses que no existeixen; si és la zona temporal, té un estímul auditiu, i si és la zona motora, presenta moviment anàrquic.

1.1.2. Complexes: Existeix deteriorament de la consciència i es caracteritza per l'aparició d'automatismes (actes involuntaris).

1.2. Convulsions generalitzades

Es caracteritzen en què sempre s'acompanyen de pèrdua de coneixement, i es distingeixen dos tipus:

1.2.1. Amb participació motora, i es classifiquen en:

1.2.1.1. Tònico-clòniques: convulsions atípiques (MALALTIA DEL GRAN MAL); s'acompanya d'un augment del to muscular i moviments espasmòdics. La persona està rígida.

1.2.1.2. Clòniques: moviments espasmòdics sense augment del to. La persona no es troba rígida.

1.2.1.3. Tòniques: augment del to muscular sense moviments bruscos.

1.2.1.4. Atòniques: pèrdua del to muscular i la persona cau a terra.

1.2.2. Sense participació motora: crisis convulsives generalitzades sense participació motora. Les absències (fixació de la mirada) poden ser de dos tipus:

1.2.2.1. Típiques: desconnexió amb fixació de la mirada. A l'electroencefalograma surt un traçat típic pic-ona de 3 cicles per segon.

1.2.2.2. Atípiques: Són més prolongades, la persona pot caure a terra i a l'electroencefalograma no surt cap traçat típic.

Els factors desencadenants poden ser: mancança de descans, stress emocional, febre, alcohol, estímuls luminosos intermitents, drogues i estimulants com la cafeïna i la teofilina, etc.

Els ANTICONVULSIONANTS són medicaments per tractar l'epilèpsia.

 

2. Meningitis

 

Inflamació de les meninges. Existeixen diferents causes: 

2.1. Infecció per virus: la glucosa no es troba disminuida, augmenten les cèl.lules limfocits, i els nivells de proteïna són normals.

2.2. Infecció per bactèries: Pneumococ, Meningococ, Hemophilus influenza. A l'analítica, les proteïnes es troben augmentades, també augmenten les cèl.lules polimorfonuclears (neutròfils), la glucosa es troba disminuida per la presència de bacteris.

2.3. Infecció per tuberculosi: La glucosa es troba molt disminuida, més que a la resta d'infeccions bacterianes; les proteïnes es troben també augmentades i les cèl.lules que augmenten són els limfòcits.

Signes: Signe de Kerning (en decúbit supí, si li aixequen el cap, doblega les cames); signe de Bruzinski  (en decúbit supí, si li aixequen les cames, doblega els genolls), rigidesa del clatell, mal de cap i vòmits.

 

3. Encefalitis

 

Inflamació de la parènquima encefàlica, per causa vírica; usualment, el virus de l'herpes i del xarampió. La clínica consisteix en febre, cefalea, rigidesa del clatell, confusió, convulsions i afectació dels parells craneals.

 

4. Traumatismes craneoencefàlics

 

Poden provocar diferents tipus de lesions:

4.1. Commoció cerebral: no existeix cap tipus de lesió, però s'observa pèrdua de coneixement, amnèsia retrògrada, cefalea, nàusies i vòmits.

4.2. Traumatisme cerebral: qualsevol tipus de lesió, com contusió cerebral, laceració (ferida, pèrdua de teixit), edema o hematoma intercerebral. S'acompanya de símptomes de xoc i alteració de la consciència.

4.3. Hematoma extracerebral: pot ser subdural (sota la duramare) o epidural (per sobre de la duramare). Es caracteritza per una pèrdua del coneixement immediata, un intèrval lúcid i, posteriorment, un deteriorament progressiu de la consciència amb signes d'hipertensió endocraneal i signes focals (manifestació neurològica en el focus de la zona afectada).

 

5. Malalties cerebro-vasculars

 

5.1. Infart/Isquèmia cerebral

La isquèmia es produeix per una disminució del fluxe cerebral durant segons o minuts, i això ocasiona un infart. Pot ser focal o generalitzada.

Existeixen diferents causes: embòlies; causes arterials, com l' aterosclerosi i la vasculitis, degudes a malalties sistèmiques; vasoespasme (pot ser un mecanisme defensiu, reactiu o patològic); hemopaties (policitèmia vera, on l'augment de les tres sèries sanguínies i de la viscositat provoca que la sang circuli més lentament).

Es pot manifestar de diferents maneres: atac d'isquèmia transitòria; isquèmia difusa (síncope); dèficit neurològic isquèmic residual; ictus establert o ictus en progressió.

Si s'afecta l'artèria cerebral mitja, es poden observar una sèrie de símptomes característics:

-Hemiparèsia: paràlisi no completa. Inclou manca de motilitat, atròfia, reflexes augmentats o disminuits.

-Hemiparèsia contralateral: al costat contrari al lloc on s'ha produit l'hemorràgia, que sobretot afecta les extremitats superiors.

-Hemipèrdua sensorial contralateral

-Heminòpsia homònima contralateral: pèrdua de la meitat del camp visual als dos ulls.

-Afàcia: pèrdua de la capacitat de parlar

-Agnòsia tàctil: manca de reconeixement de les coses pel tacte

-Transtorns de la imatge corporal

-Alteració de la percepció espaial

-Apràxia constructiva: incapacitat de construir

-Apràxia al vestir-se.

Si queda afectada l'artèria cerebral anterior, es pot observar:

-Parèsia: pèrdua de motricitat, sensibilitat de tot el cos

-Pèrdua sensorial contralateral de peu i cama.

-Incontinència urinària

-Apràxia a la marxa: manca de coordinació en caminar.

-Abúlia o mutisme asinètic: manca d'expressió oral per manca de moviment.

5.2. Hemorràgies intracraneals

Les hemorràgies subdurals i epidurals acostumen a ser d'origen traumàtic.

Son causes d'hemorràgia cerebral: la hipertensió arterial; la ruptura d'alguna malformació vascular, com anaurismes; sagnat d'un tumor cerebral; problemes de coagulació o per medicaments anticoagulants; traumatismes.

Els símptomes consisteixen en hipertensió arterial, cefalea, disminució de la consciència, hipertensió intracraneal (cefalees i vòmits d'escopeta)

 

6. Tumors intracraneals

 

La clínica depèn del tamany, de la localització, del grau d'invasivitat, de la velocitat de creixement i de la manca d'expansió de la bòveda creaneal -això origina una hipertensió endocraneal i un deteriorament neurològic-.

I els símptomes consisteixen en: transtorns neurològics focals i/o hipertensió endocraneal; inici amb cefalea, ictus, canvi de conducta, nàusies i vòmits d'escopeta.

Els tumors més freqüents són:

6.1. Gliomes: els astrocitomes acostumen a ser benignes, mentre que els gliogastomes i els meduloglastomes acostumen a ser malignes.

6.2. Meningiomes: acostumen a ser benignes

6.3. Adenoma pituitari

6.4. Neurinomes

6.5. Carcinomes

6.6. Carcinomes metastàsics